Exposició del mes

Aquest mes de gener hem pensar montar una exposició de l'autora més universal de la narrativa catalana contemporània molt reconeguda a nivell mundial , estem parlant de Mercé Rodoreda, segurament haureu llegit o haureu sentit parlar d'una de les seves obres més llegida, La Plaça del Diamant.

Mercè Rodoreda i Gurgui
Barcelona 1909 - Girona 1983

Va començar molt jove l'activitat literària amb col·laboracions a diaris i revistes
(Mirador, La Rambla, La Publicitat, etc) i novel·les de tipus psicològic ( Sóc una
dona honrada?, 1932; Del que hom no pot fugir, 1934; Un dia de la vida d'un
home, 1934; Crim, 1936), producció que després va rebutjar en bloc, a excepció
d'Aloma (1938, premi Crexells 1937), novel·la ja plenament reeixida. En aquesta
obra s'apunten ja algunes constants de tota la seva producció: temàtica
essencialment femenina, protagonitzada per una noia, i acció centrada en unes
relacions amoroses, expressada en forma poètica i a la vegada simbòlica.

Trencada la seva carrera per la guerra civil, en acabar-se aquesta s'exilià (París, Bordeus i Ginebra). Va participar als Jocs Florals de la Llengua Catalana i fou nomenada mestra en gai saber el 1949. La seva primera obra de l'exili, Vint-i-dos contes (premi Víctor Català 1957), no va aparèixer fins el 1958; representa un lògic moment de crisi en la seva producció. Superada aquesta, publicà la peça clau de la seva narrativa, La plaça del Diamant (1962), novel·la alhora psicològica, històrica i simbòlica. Després va publicar El carrer de les Camèlies (1966), premi Sant Jordi, i Jardí vora el mar (1967). Ara bé, si totes aquestes novel·les poden denominar-se realistes, amb La meva Cristina i altres contes (1967) evolucionà cap a una narració fantàstica o, més concretament, mítica. Efectivament, aquesta obra s'insereix plenament en un món d'arrels mítiques que fins ara no passava d'ésser una insinuació en la seva producció; desmitificar per posteriorment mitificar ha estat una evolució molt característica de l'autora.

Mirall trencat (1974) és la culminació d'aquesta evolució, ja que es tracta d'una novel·la psicològica encara, però ja mítica, en la qual els personatges principals d'aquest gran roman fresque assoleixen la immortalitat. El 1979 publica Tots els contes, que incloïa el recull Semblava de seda i altres contes (1978), i el 1980 les proses Viatges i flors, premi Crítica Serra d'Or i premi Ciutat de Barcelona. En la seva novel·la posterior, Quanta, quanta guerra... (1980), premi Crítica Serra d'Or, s'accentua encara més el caràcter mític i simbolista. Pòstumament es publicaren dues novel·les més, la inacabada La mort i la primavera (1986), també premi Crítica Serra d'Or, on l'autora reflecteix tot el seu univers mental; és una obra plena de símbols inconscients i posseeix una gran riquesa de llenguatge, i Isabel i Maria (1991). El 1980 fou guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Mercè Rodoreda també ha estat una de les autores catalanes més traduïdes a nivell internacional. Si cliqueu aquí hi ha un llistat dels idiomes que ha estat traduida seva obra, com també títols que adopten les obres en els diferents idiomes.

Links:
Any Rodoreda 1908-1983
Fundació Mercè Rodoreda